I ladins dla Dolomites à purtà inant seculi alalongia si tradizions y lijëndes a usc. I prim tesć letereres per ladin ie dla segonda metà dl Otcënt. La se à ntardivà n chësc cont ajache n fova sfurzei à fé lëures sfadiëusc per mantenì la familia y vester boni de sëuraviver te n raion da mont desman. L manciova n zënter de referimënt linguistich y culturel per duta la cumenanza.
La prima opres ie traduzions ora dla Bibia, manieres de dì, lijëndes y n scumëncia a se dé ju cun la gramatica. I prim scritëures ladins ie prevesc ora dl seminar de Persenon. Danter la personaliteies dl Otcënt iel da auzé ora per la Val Badia Micurà de Rü y Jambatista Alton, per Fascia Giuseppe Brunel y Hugo de Rossi, per Gherdëina Wilhelm Moroder-Lusenberg y Archangelus Lardschneider-Ciampac. Angelo Trebo (1862-1888), nasciù a Mareo y maester de scola elementera, ie stat un di prim poec dla Val Badia.
Do la segonda viera mundiela vëniel ora la prima traduzions per ladin de opres fulestieres y n grum de scric letereres, dantaldut poejies. N puech al iede vëniel a se l dé de d’autra formes de scritura daujin ala poejies d’ucajion y ala tradizion di calëndri.
Vel’ scritëur scumëncia a scrì te na rujeneda che spidlea for deplù l viver y l pensé dla generazions de al didancuei. Cun l passé di ani nen iel nce de tei che scrij romanns. L mët man n tëmp tla leteratura che se gëura al mond ntëur via y i scritëures scumëncia a se ancunté y se giamië ora ideies.
1631 |
L prim documënt de n ladin scrit y ufiziel ie n protlam dl 1631. |
|
1864 |
L ann 1864 scrij l pluan de Urtijëi, l fascian Ujep Antone Vian, la prima gramatica dl ladin de Gherdëina. |
|
1878 |
L prim liber scrit per ladin ie la “Storia d’S. Genofefa” de Jan Matî Declara. |
|
1905 |
A Dispruch vëniel metù su la “Union Ladina”, la prima lia nterladina de Tirol. Wilhelm Moroder dà ora la zaita “L’amik di Ladins” (trëi numeri). |
|
1908 |
L vën ora la zaita “Der Ladiner” (doi numeri). |
|
1911 |
Te Gherdëina vëniel ora, n iede al ann, i prim calëndri (1911-1915). I ie pensei coche libri per la families. Chësta publicazion vën inò ora dal 1948 inant. |
|
1920 |
Reprejentanc de duta la valedes ladines se anconta sun l Jëuf de Frea per damandé l dërt ala autodeterminazion. |
|
1946 |
L vën metù su l muvimënt pulitich “Zent Ladina Dolomites”, ma l ie atif mé puech tëmp. |
.
.