L ciof dl arbandon Max Tosi (1913-1988)
Ie ulësse che al mont duc savëssa cun cie forza custanta ch' t' é amà; che i tëmps ch' à da unì semiëssa dan a n cheder ti mus adurà;
ch' ti belëza che truepsc ncantea, sparpaniëss' si linëus per for, sch' l surëdl che sciaudan luminea nosc dis cun si lampa ch' ne mor;
y che giut sui parëies jmagëi, sui sedimes d' l' etëies passedes se mustrëss' ti figura a fé udëi mi pascions ntlëuta purvedes;
y l turmënt che chësc cuer à patì per ne vester mei cuntracambià. Ma chi, dì-me, unirà a l nrescì y l ladin de mi viërsli ntendrà?
Cie destin! Per te fov-i nìa, cie ch' t' foves per mé degun savrà, y sun la fòssa che me stlusc chieta via mé l ciof dl arbandon crescerà.
Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985
| Do cëina te cësadafuech Josef Kostner (1933)
Do cëina te cësadafuech, tiebia, sentei pra mëisa, sëura nëus na lum cun n pëir da sessanta. Chiet iel, mé l'ëura auden jan, uni tant n spëich che pëta te cianton de mëisa. La fëna fej scapins al mënder, che s'la dorm bon saurì te stua. Ie che scrije chësta trëi paroles da nia, da nia y da puech, da puech y da uni di, zeche, che suzed dlonch y uni di.
Mé l culëur cueciun dla mëisa che m'adorba y me stancia i uedli. Me sfreie i uedli y cële sun l'ëura, l ie la diesc, y nsci pënsen nce de se n jì bel plan a durmì bon saurì o no, nfin duman da duman...
Josef Kostner: Cun lizënza, 2007
| Te me ancontes sën Roland Verra (1956)
Te me ancontes sën, tan plu madur y custemà dala ntraunides che ei gaujà.
O, sgorer dl nia contra te, o, messëi ti la dé vënta per t' unì ancontra ntendrumà de rejon raziunela!
Aslune se destir' ora i gonfes y stiërd ruscel sula caronies nfraidides drosa l ciel, salver y devin, te si dalonces miredes...
Duc chier na sosta per la nuet che vën y se stluj ite riësc te n suenn desmincënt.
Roland
Verra: Te me ancontes sën - Du triffst mich jetzt - Mi incontri adesso.
Poesíes ladines cun traduzion tudëscia y taliana - Ladinische Gedichte
mit deutscher und italienischer Übersetzung - Poesie ladine con
traduzione italiana e tedesca, 1997
|
In banun Felix Dapoz (1939)
Spantadl ingrafagné pur strümia largüra baudia in banun, asmata imbaní la ćiantia scarzada co sbürla ersura lumbel de melodìa três erpa stlainada sfruziada pro incomper slunfè di talpinas. Palajè tla sciampada al crista te pëgnes pur snagazada craugnënta sbuacian salmöra d'aussënt. La rëna in flama sprìgura vìdures dî sfenüdes. Gramura pióra incrusc la sëćia.
Felix Dapoz: In banun, 1982
| Ala net Angelo Trebo (1862-1888)
Net tan dejidrada, vi! Vi, o regno scür dai semi! Vi con töa pêsc dal ci! Tèmo sö te tü bi grëmi!
Stopa con to velo grisc düć chisc gragn tramonć dla vita! Pôrtemo t’en bel paîsc, co ligrëzes inće pîta!
Döt le bel spo ôi somié; da zacan spo les ligrëzes dötes ôi alêrch cherdé, desmonćé m'ôi les tristëzes.
Angelo Trebo: Poesíes, 1988
| Ćiantia dla buna nöt Cristina De Grandi (1976)
Lascia che la nöt röies adalerch y pënsa ales stëres d'or che s' la rì tl firmamënt che ti fej da alberch y prô da palsè te to let bel saurì.
N püch ôi iö stè ćiamò dlungia te por podëi te to sonn plan te condüj' y ascutè pro sciöche te tires le fle intratan che tü bi edli se stlüj.
I te aodi che te pois dormì bun sciöche n te' pic' bambin te süa cöna por te ôi iö chërdè l'om dl saorun y de nöt gnaràl adascusc jö dla löna.
Y insciö desmentiarast' tües mëies t'somiaras di ciüfs, di lëgns, dles raîsc, dl sorëdl y de mile atres morvëies y de me ch'i te ô bun ćina sön paraîsc.
AA.VV.: TRAS forum culturel - Revista de leteratura y ert nr. 10, 2003
|
El gnee Marco Dibona (1961)
Se indromenza in cuarto pasc su 'l gnee, se conza źo inz' el bianco ceto del bosco, se studa inz' i oce d' un dàino duta ra me pasciós grandes e senpre tajudes.
Gnee, voraràe ra to calma pegra e bona, e coscì dejleà ra me negra e catìa ànema.
Amigo, da anes te me conosces; fosc par chesto no te me dìes.
Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985
| Šmaia Ernesto Majoni Coléto (1958)
Jozes de aga fieda 'es bagna chera tèra negra agnoche i mè paš peta, agnoche ra mè oš sona, agnoche ió no ciato rechia. Neola fìses 'es cuèrşe el mè ziel, 'el šcuro me dìa a no vede el dolor. E pura sento che anche par me na bonora el ziel luštrarà fora, e vedaréi danoo el sarén.
Giuseppe
Munarini: Quadro della letteratura ladina d'Ampezzo . Poesie e prose
dall’800 ai giorni nostri con versione italiana, 1996
|
|
Auton Franco Deltedesco (1942)
El sgrija câl ciel zenza blef el sona da freit el mât mân a tempié.
E ntant che se auza dai ruogn Da čâmp neigri e desnus neole peṣòce, grije da fum, toma le foie; co nen sofle de vent el bòsc se despoia, ma l garnel l é content.
No n é n se fenì demè l é n pausé, dato che dut butarà co la dârta sajon sarà.
Cuor sta content a te cruzié no sté, deguna vita pò ester se la mòrt no n é.
El sgrija câl ciel zenza blef el sona da freit ma l laša speré.
Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985
| El flòca Sergio Masarei (1943-2006)
Senté sun balcon de cesadafuoc col nès encolé sul viere glacé el pico Tonin el čougla dan tòc i flòč che se nina, se ncroja, se toca, se mpoia biei chieč sui prèi e sui tâč.
Nta mez a câl blânc, a câl nât de la nei, el duga a pensé de co che chi flòč su aut ntel ciel i fèš a se fè.
Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985 |
|
I più i s-ciava la tera Luciano Jellici (1928-2006)
I più i s-ciava la tèra zenza 'ntravéder en gròp de fior dò na salèa. I più i s-ciava la tèra.
I più i s-ciava la tèra demò, co la furia de na raìsh desmenteada. E i autres, i li sotèra.
Walter Belardi: Antologia della lirica ladina dolomitica, 1985 | Ster chiò Claus Sorapera (1966)
l' è chesta Mia Pel Nuda che me fesc ster chiò l'è l ve voler Ben che Me Fesc ster Chiò L'è i pensieres Linousc che me fesc ster Chiò l' è chesta CONDIZION Umena che me fesc ster chiò MA l'è La MORT che me fesc voler ben a la VITA.
Lasciame amò esser ANTER Vos.
AA.VV.: TRAS forum culturel II, 1995
|
Me enorbiva ogni dì tant era grana la lum, Saslonch con so dar ladin te mez i Dolomic. Da sognes agitè dì e not me tociaa sentir l dolor e i ölges forè...
Cherdee momenc i temporai e le saete i vic e l far da mat di omegn, Natura se n à adat
e ades l Bel passa aut soravìa Saslonch. Pesa l tacuin pien de ilujion monede e l valor resta colassù, tel ciel chiet a vardar...
AA.VV.: TRAS forum culturel - Revista de leteratura y ert IV, 1997
|